Quina diferència hi ha entre una poma biològica i una poma ecològica? Tot i que normalment no es fa aquesta diferenciació, personalment crec que és de vital importància tenir-ho clar.
Una poma biològica és aquella que ha estat conreada de forma natural, sense pesticides, herbicides, abonaments químics, etc, i respectant el seu cicle vital. Aquesta poma és perfecta per la salut del nostre organisme “individual”. Si s’ha conreat a centenars o milers de quilòmetres, seguirà essent biològica però deixarà d’ésser ecològica.
Avui ens ocuparem de la salut, no només individual, no només de l’ésser humà, sinó també i sobretot, del planeta.
PENSA GLOBALMENT, ACTUA LOCALMENT. Aquesta frase tan famosa entre els ecologistes dels anys 70, avui en dia té més vigència que mai, si bé i per desgràcia ha guanyat el “Pensa localment i individualment i actua, i sobretot destrossa, globalment”.
* * *
Els monocultius massius a escala mundial, estan aniquilant de forma imparable, l’equilibri ecològic i natural de la Terra per deixar pas a una lluita aferrissada de “poder” entre l’home i la natura. En destrossar la biodiversitat calen mesures dràstiques. Si no ens avenim a les lleis naturals, si creiem que les podem superar amb enginys moderns i fer-nos amb el control de la Terra, ens hem de desfer de tot allò que ens fa nosa. Cal uniformar els cultius arreu del món. S’han d’aniquilar les espècies autòctones. Calen milers de tones de productes químics per aniquilar plagues i males herbes. S’han de talar cada cop més boscos per fer-ne pastures. S’han de fabricar pinsos energètics (sovint amb carn de la seva mateixa espècie) perquè els animals engabiats s’engreixin ràpidament i poder-los sacrificar el més aviat possible.
L’escalfament global i el canvi climàtic és un fet. Hi ha moltes i moltes causes que ho provoquen: des de la despesa energètica incontrolada dels països industrialitzats a la mala utilització dels recursos naturals. I, sobretot, a la malentesa globalització que lluny d’apreciar i potenciar les diferències culturals, així com la sobirania alimentària (en parlarem en l’apartat de justícia social) de cadascun dels pobles de la Terra, pretén uniformar, primer espoliant els països pobres i després exigint-los les mateixes normes de conducta i de pensament.
Per què s’importen pomes de Xile o taronges d’Argentina cap a Europa mentre els pagesos autòctons dels països on tradicionalment s’han cultivat aquests productes han d’abandonar els seus conreus? Els d’aquí perquè no els surt a compte, els d’allà perquè els és més rendible abandonar els seus camps i cultivar pels rics. Quina despesa energètica representa aquest desgavell? Quina destrossa ecològica comporta aquesta malentesa globalització?
Entenem doncs, que consumir productes propers i de temporada és imprescindible per criteris naturistes però més, si cal, per criteris ecològics.
Aquesta és només la meva opinió. Us adjunto un parell d’articles: Un està emès des de la FAO (Food and Agriculture Organization of the United Nations), organisme oficial i per tant gens imparcial, acompanyat de comentaris meus, i un altre extret de la revista ‘Soberanía alimentaria, biodiversidad y culturas” que em va passar el Pedro.
* * *
El Novembre del 2006, la FAO, emetia el següent informe:
“LA RAMADERIA AMENAÇA EL MEDI AMBIENT”
Calen solucions urgents.
Calen solucions urgents.
“Què produeix més emissions de gasos causants de l’efecte hivernacle, criar vaques o conduir automòbils? La resposta que donava la FAO, era el que per a molts va suposar una sorpresa:
“El sector ramader genera més gasos d’efecte hivernacle –el 18 per cent, mesurats en diòxid de carboni (CO2)- que el sector del transport. També és una de les principals causes de la degradació del sòl i dels recursos hídrics”.
Hem fet creure als països pobres que consumir més i més és signe de prosperitat. Cada any augmenta de manera imparable el consum de carn i productes làctics a tot el món. Molts pobles on tradicionalment eren vegetarians o consumien carn de forma esporàdica (Xina, Índia, etc...) avui ja comencen a patir problemes de salut com ara obesitat, diabetis i fins i tot malnutrició en canviar hàbits sans per menjar incontrolat. Si se segueix aquest ritme està previst que el consum de carn es dupliqui abans de 30 anys. Totalment insostenible.
L'informe de la FAO explica que “la ramaderia fa servir avui en dia el 30 per cent de la superfície terrestre del planeta a produir farratge . La tala de boscos per crear pastures és una de les principals causes de la desforestació, especialment a Llatinoamèrica, on per exemple el 70 per cent dels boscos que han desaparegut a l'Amazones s'han dedicat a pastures”.
Indubtablement el vegetarianisme podria ser una solució a aquesta problemàtica, evitaria la principal contaminació de l'efecte hivernacle, cuidaria la salut de la població i a més, evitaria l'innecessari patiment de tants milers de milions d'animals que moren cada any, per ser usats com a aliment.
Per què no tendir cap aquesta forma de vida com una eina vàlida per salvar el planeta?
