dimecres, 9 de febrer del 2011

Criteris ecològics

Quina diferència hi ha entre una poma biològica i una poma ecològica? Tot i que normalment no es fa aquesta diferenciació, personalment crec que és de vital importància tenir-ho clar.
Una poma biològica és aquella que ha estat conreada de forma natural, sense pesticides, herbicides, abonaments químics, etc, i respectant el seu cicle vital. Aquesta poma és perfecta per la salut del nostre organisme “individual”. Si s’ha conreat a centenars o milers de quilòmetres, seguirà essent biològica però deixarà d’ésser ecològica.
Avui ens ocuparem de la salut, no només individual, no només de l’ésser humà, sinó també i sobretot, del planeta.
PENSA GLOBALMENT, ACTUA LOCALMENT. Aquesta frase tan famosa entre els ecologistes dels anys 70, avui en dia té més vigència que mai, si bé i per desgràcia ha guanyat el “Pensa localment i individualment i actua, i sobretot destrossa, globalment”.

Els monocultius massius a escala mundial, estan aniquilant de forma imparable, l’equilibri ecològic i natural de la Terra per deixar pas a una lluita aferrissada de “poder” entre l’home i la natura. En destrossar la biodiversitat calen mesures dràstiques. Si no ens avenim a les lleis naturals, si creiem que les podem superar amb enginys moderns i fer-nos amb el control de la Terra, ens hem de desfer de tot allò que ens fa nosa. Cal uniformar els cultius arreu del món. S’han d’aniquilar les espècies autòctones. Calen milers de tones de productes químics per aniquilar plagues i males herbes. S’han de talar cada cop més boscos per fer-ne pastures. S’han de fabricar pinsos energètics (sovint amb carn de la seva mateixa espècie) perquè els animals engabiats s’engreixin ràpidament i poder-los sacrificar el més aviat possible.
L’escalfament global i el canvi climàtic és un fet. Hi ha moltes i moltes causes que ho provoquen: des de la despesa energètica incontrolada dels països industrialitzats a la mala utilització dels recursos naturals. I, sobretot, a la malentesa globalització que lluny d’apreciar i potenciar les diferències culturals, així com la sobirania alimentària (en parlarem en l’apartat de justícia social) de cadascun dels pobles de la Terra, pretén uniformar, primer espoliant els països pobres i després exigint-los les mateixes normes de conducta i de pensament.
Per què s’importen pomes de Xile o taronges d’Argentina cap a Europa mentre els pagesos autòctons dels països on tradicionalment s’han cultivat aquests productes han d’abandonar els seus conreus? Els d’aquí perquè no els surt a compte, els paguem uns preus irrisoris per les seves collites, els d’allà perquè els és més rendible abandonar els seus camps i cultivar pels rics. Quina despesa energètica representa aquest desgavell? Quina destrossa ecològica comporta aquesta malentesa globalització?
Entenem doncs, que consumir productes propers i de temporada és imprescindible per criteris naturistes però més, si cal, per criteris ecològics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada